ALTRES TROBALLES EN EL PROCÉS D'ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Avui he trobat "el networking" i soopbook o els llibres col·laboratius.

Les Web 2.0

Avui he après que les persones que passan dels 30 són immigrants digitals. Una nova identitat a construir. De moment continuem amb l'alfabetització digital.

Aprendre amb el Youtube

Ara toca estudiar llengua catalana, una altra competència important. Em fa gràcia, cal baixar vídeos del youtube, escoltar i analitzar notícia del Campus virtual...
Realment és una altra manera d'estudiar.

Competències digitals

La Victoria Fernández Ontiveros, m'ha fet arribar aquest viedo.


http://video.google.es/videoplay?docid=-6166335145280850846&hl=ca">

QUE MÓN EL DE LA PUBLICITAT

QUE MÓN EL DE LA PUBLICITAT
Analitzem l’anunci d’un joc de la Play Station que genera passions: en general no ens agrada el missatge, la protagonista de l’anunci genera certa repulsió i en global l’anàlisi ens podria portar a reflexions ètiques: cal prohibir o educar?
L’estudi col•lectiu i minuciós de l’anunci ens permet adonar-nos d’aspectes rellevant tant en el format del missatge com en el del contingut.
El missatge
Pel que fa al contingut del missatge destacaria que sense fer referència en cap moment a l’objecte de l’anunci, hi ha una “incitació” a jugar com cadascú volguí, sense límit, no cal fer cas a normes imposades o allò que puguin dir el pares o els altres en general. Amb joc pot ser tu mateix i fer la teva.
El format
Pel que fa al format del missatge destacaria l’ambigüitat en el que es mou tot el format. Una noia virtual, des d’un espai semblant a un bunker o nau industrial buida apel•la, a ser més intel•ligents, lliures, “estar per sobre dels missatges convencional del pares o la societat”...
Amb l’anàlisi veiem que les característiques de la noia són molt particulars i totes, poden transmetre o reforçar el missatge amb imatges subliminars que tenen un significat molt concret per els destinataris del missatge:
- Ambigüitat entre la ficció i la realitat, és un personatges d’un joc.
- Cap gros i il•luminat des de dalt
- Faccions orientals un tant estridents i un tant exòtiques
- L’estructura del cap que pot evocar la forma del comandament de la play station
- Cos de dona atractiva que mostra cames i escot de forma suggerent.
En general podríem dir que la noia fa una incitació a l’acció atrevida, arriscada, valenta... Tanmateix podrien dir que es dirigeix a un públic amb un valors o potencialitats molt masculines.
I per altra part l’espai, molt asèptic, tancat, del que destaquen uns endolls, un cronòmetre i part d’una taula. Tot això atreu l’atenció, inciten al enclaustrament , l’aïllament... però amb el joc, i fent allò que es vol fer: jugar sense molèsties o intromissions.
Però també destaquem que els pocs elements que apareixen en la pantalla estan molt relacionat amb el joc o la mateixa vídeo consola, el cronòmetre, la taula, els mateixos endolls, i fins i tot la imatge del bust de la noia.
Amb tots aquest elements d’anàlisis i les passions que generen, en contra d’un missatge tan dur s’obre el debat en torn a la prohibició o no prohibició d’aquest tipus de publicitat i torna a aparèixer la pregunta en torn a quin paper té l’escola amb tot això i si col•labora o podria fer-ho en ajudar als infants i adolescents a comprendre millor el món de la publicitat o la imatge en general i per tant que tinguin elements de protecció o per enfrontar-se amb més criteri.

FEM RÀDIO

A la sessió del 21 d’octubre fem ràdio
La sessió d’avui ha sigut molt pràctica, didàctica i molt il•lustrativa del que amb una mica de voluntat, i uns mínims recursos, es pot fer amb un grup d’alumnes de primària.
En primer lloc algunes companyes de la classe amb l’ajuda i el suport del profe, organitzen els aparells necessaris per poder fer ràdio: taula de so, connexions al MAC, catifes per amortiguar el so, els micros, connexió a Internet amb la possibilitat d’emetre en directe...
En segon lloc hi ha quatre grups que emeten el programa que han preparat per la sessió d’avui. Els dos primer grups han preparat contes i els altres dos s’han decantat un per fer un concurs i l’altre un programa que surt al carrer i entrevista a diferents persones.
A partir del treball realitzat pels diferents grups i les seves exposicions a classe puc inferir un seguit de reflexions:
 El resultat són molt interessant i no requereixen, ni molts recursos, ni molt temps de preparació, tot i que és evident que fan falta uns mínims: cal un material concret i fer un guió. És evident que el recurs i la dedicació s’hauria d’ajustar a la realitat del grup i de l’entorn.
 Pot ser una activitat molt creativa, en la realització dels guions, de l’ambientació o efectes especials, del tipus de programa...
 Es poden treballar molts aspectes del currículum de primària: competències, continguts, metodologies...
 És un treball interessant per que els alumnes
I per últim destacar que aquest tipus de sessions permet adonar-nos que aprofitar el recursos tècnics pot facilita el treball dels alumnes: En primer lloc han de decidir els tipus de programa, en segon lloc han d’escriure el guió, en tercer lloc o paral•lelament s’han de distribuir el rols i la feia a fer i finalment amb l’emissió del programa es pot fer una avaluació del projecte en general i particularment d’altres aspectes: continguts, punts forts i qüestions a millorar...

Els videojocs a l'escola

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/videojuego/parte/escuela/elpepisoc/20081120elpepisoc">

Article

Pot llegir l'article complert fent click en el següent enllaç: http://paper.avui.cat/article/societat/146018/immersio/tecnologica.html

La vaga

LAS NUEVAS DEMANDAS DE LA EDUCACIÓN

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20081115/53579471574.html

fotos assignatura

fotos assignatura

Superant l'analfabetisme

Segona sessió de la assignatura Comunicació audiovisual i educació.

Una classe amb molt contingut, molts temes per reflexionar i alguns interrogants oberts:

- Nous temps, infants i adolescents diferents que són educats amb vells mètodes i instruments un tant desfasats.
- ¿Podrem ensenyar alguna cosa a uns infants que dominan més que nosaltres els còdics predominants de la societat en la que ens ha tocat viure?
- On es formen, com i amb què aprenent els infants d'avui?
- Sortirem formats i preparats per educar i ajudar als infants com ciutadans d'un futur imprevisible?
- Qué passa amb els llibres, i la lecto-escriptura?, Són aquests els coneixements bàsics per enfrentar-nos a la societat?
- Cal continuar ensenyant com s'ha fet fins ara?
- Qué està passant amb la TV i els altres mitjans compiten amb ella?
- Cóm gestionar tota la informació que ens arriba i com saber si aquesta es veraç només una broma, preten manipular, ens utilitza...
- Quina relació tenen les emocions amb tot el món de les TIC, el cinema,
- Vivim en un moment revolucionari?


Fa dos dies que he tornat a la Universitat, amb ganes d'engrassar la maquinaria de l'aprenentatge i obrir noves vies en la meva trajectòria professional. De moment em va quedant clar que això només ho podré fer si arribo a superar el meu analfabetisme en relació a les técnologies. No tinc cap dubte, i tot i que em fa una mica de por i respecte, m'agraden, vull acceptar aquest repte i fins i tot em fa gràcia veure que tinc una actitud més oberta que alguns més joves amb aquest tema.
Però també amb tot això em reafirmo que el domini de les TIC ha d'anar acompanyat amb alguns clàssics com són el pararse a pensar i a reflexionar, potenciar les eleccions responsables i els anàlisis crítics i no pensar que tot ha de passar per els ordinadors, els mòbils, les videoconsoles, wii...

insertar imatge des de picasa

Sole-comunicació

video d'educació