QUE MÓN EL DE LA PUBLICITAT

QUE MÓN EL DE LA PUBLICITAT
Analitzem l’anunci d’un joc de la Play Station que genera passions: en general no ens agrada el missatge, la protagonista de l’anunci genera certa repulsió i en global l’anàlisi ens podria portar a reflexions ètiques: cal prohibir o educar?
L’estudi col•lectiu i minuciós de l’anunci ens permet adonar-nos d’aspectes rellevant tant en el format del missatge com en el del contingut.
El missatge
Pel que fa al contingut del missatge destacaria que sense fer referència en cap moment a l’objecte de l’anunci, hi ha una “incitació” a jugar com cadascú volguí, sense límit, no cal fer cas a normes imposades o allò que puguin dir el pares o els altres en general. Amb joc pot ser tu mateix i fer la teva.
El format
Pel que fa al format del missatge destacaria l’ambigüitat en el que es mou tot el format. Una noia virtual, des d’un espai semblant a un bunker o nau industrial buida apel•la, a ser més intel•ligents, lliures, “estar per sobre dels missatges convencional del pares o la societat”...
Amb l’anàlisi veiem que les característiques de la noia són molt particulars i totes, poden transmetre o reforçar el missatge amb imatges subliminars que tenen un significat molt concret per els destinataris del missatge:
- Ambigüitat entre la ficció i la realitat, és un personatges d’un joc.
- Cap gros i il•luminat des de dalt
- Faccions orientals un tant estridents i un tant exòtiques
- L’estructura del cap que pot evocar la forma del comandament de la play station
- Cos de dona atractiva que mostra cames i escot de forma suggerent.
En general podríem dir que la noia fa una incitació a l’acció atrevida, arriscada, valenta... Tanmateix podrien dir que es dirigeix a un públic amb un valors o potencialitats molt masculines.
I per altra part l’espai, molt asèptic, tancat, del que destaquen uns endolls, un cronòmetre i part d’una taula. Tot això atreu l’atenció, inciten al enclaustrament , l’aïllament... però amb el joc, i fent allò que es vol fer: jugar sense molèsties o intromissions.
Però també destaquem que els pocs elements que apareixen en la pantalla estan molt relacionat amb el joc o la mateixa vídeo consola, el cronòmetre, la taula, els mateixos endolls, i fins i tot la imatge del bust de la noia.
Amb tots aquest elements d’anàlisis i les passions que generen, en contra d’un missatge tan dur s’obre el debat en torn a la prohibició o no prohibició d’aquest tipus de publicitat i torna a aparèixer la pregunta en torn a quin paper té l’escola amb tot això i si col•labora o podria fer-ho en ajudar als infants i adolescents a comprendre millor el món de la publicitat o la imatge en general i per tant que tinguin elements de protecció o per enfrontar-se amb més criteri.