Superant l'analfabetisme

Segona sessió de la assignatura Comunicació audiovisual i educació.

Una classe amb molt contingut, molts temes per reflexionar i alguns interrogants oberts:

- Nous temps, infants i adolescents diferents que són educats amb vells mètodes i instruments un tant desfasats.
- ¿Podrem ensenyar alguna cosa a uns infants que dominan més que nosaltres els còdics predominants de la societat en la que ens ha tocat viure?
- On es formen, com i amb què aprenent els infants d'avui?
- Sortirem formats i preparats per educar i ajudar als infants com ciutadans d'un futur imprevisible?
- Qué passa amb els llibres, i la lecto-escriptura?, Són aquests els coneixements bàsics per enfrentar-nos a la societat?
- Cal continuar ensenyant com s'ha fet fins ara?
- Qué està passant amb la TV i els altres mitjans compiten amb ella?
- Cóm gestionar tota la informació que ens arriba i com saber si aquesta es veraç només una broma, preten manipular, ens utilitza...
- Quina relació tenen les emocions amb tot el món de les TIC, el cinema,
- Vivim en un moment revolucionari?


Fa dos dies que he tornat a la Universitat, amb ganes d'engrassar la maquinaria de l'aprenentatge i obrir noves vies en la meva trajectòria professional. De moment em va quedant clar que això només ho podré fer si arribo a superar el meu analfabetisme en relació a les técnologies. No tinc cap dubte, i tot i que em fa una mica de por i respecte, m'agraden, vull acceptar aquest repte i fins i tot em fa gràcia veure que tinc una actitud més oberta que alguns més joves amb aquest tema.
Però també amb tot això em reafirmo que el domini de les TIC ha d'anar acompanyat amb alguns clàssics com són el pararse a pensar i a reflexionar, potenciar les eleccions responsables i els anàlisis crítics i no pensar que tot ha de passar per els ordinadors, els mòbils, les videoconsoles, wii...